sábado, 9 de enero de 2010

..... I quan et miro as ulls.......
Quan esperes fer el que el teu cos et demana insistent,

més al teu interior creix l’arrel que amagada resisteix.

Saps que tens solució però no trobes quan pot ser el moment.

Pensa que tot té un lloc, un espai i l’errora ningú serveix.

En quin moment veus l’hora adequada que el teu instint torni a mostrar la cara.

És massa il·lus creure que no hi ha res que no es pugui parar.

I quan et miro als ulls, no veig res més que un gran desig de sortir i no pensar en res.

Sento que explotes per dins a poc a poci veig com crides…Uoo-oh


Res no pot aclarir,la cortina de fum del teu voltant.

Tots els teus moviments,et demanen més agilitat.

Calcular reaccions converteix el temps en obres d'art.

Si sents que has d'actuar no hi ha res això és la realitat.

En quin moment veus l’hora adequada que el teu instint torni a mostrar la cara.
És massa il·lus creure que no hi ha res que no es pugui parar.

Quan esperes a fer el que el teu cos et demana insistent,més al teu interior creix l’arrel que amagada resisteix.

Saps que tens solució però no trobes quan pot ser el moment.

Pensa que tot té un lloc, un espai i l’error a ningú serveix.

En quin moment veus l’hora adequada que el teu instint torni a mostrar la cara.

És massa il·lus creure que no hi ha res que no es pugui parar.

I quan et miro als ulls, no veig res més que un gran desig de sortir i no pensar en res.

Sento que explotes per dins a poc a poc i veig com crides…

Res no pot aclarir,la cortina de fum del teu voltant.

Tots els teus moviments,et demanen més agilitat.

En quin moment veus l’hora adequada que el teu instint torni a mostrar la cara.

És massa il·lus creure

que no hi ha res que no es pugui parar.

I quan et miro als ulls, no veig res més que un gran desig de sortir i no pensar en res.

Sento que explotes per dins a poc a poc i veig com crides…I quan et miro als ulls, no veig res més que un gran desig de sortir i no pensar en res.

Sento que explotes per dins a poc a poc i veig com crides…

I quan et miro als ulls, no veig res més que un gran desig de sortir i no pensar en res.

Sento que explotes per dins a poc a poc i veig com crides…I veig com crides!
.............................................................................................
.......Cuando te miro a los ojos.....
Cuando esperas a hacer
lo que tu cuerpo te pide insistente,
más en tu interior crece la raíz que escondida resiste.
Sabes que tienes solución
pero no encuentras cuando puede ser el momento.
Piensa que todo tiene un lugar, un espacio y el error
a nadie sirve.
¿En qué momento ves la hora adecuada
que tu instinto vuelva a mostrar la cara?
Es demasiado iluso creer que no hay nada que no se pueda parar.
Y cuando te miro a los ojos, no veo nada más
que un gran deseo de salir y no pensar en nada.
Siento que explotas por dentro poco a poco
y veo como llamadas ...
Uoo-oh
Nada puede aclarar,
la cortina de humo de tu alrededor.
Todos tus movimientos,
te piden más agilidad.
Calcular reacciones
convierte el tiempo en obras de arte.
Si sientes que debes actuar no hay nada
esto es la realidad.
¿En qué momento ves la hora adecuada
que tu instinto vuelva a mostrar la cara.
Es demasiado ilustra CREER que no hay nada que no se pueda parar.
Cuando esperas a hacer
lo que tu cuerpo te pide insistente,
más a tu interior crece la raíz que escondida resiste.
Sabes que tienes solución
pero no encuentras cuando puede ser el momento.
Piensa que todo tiene un lugar, un espacio y el error
a nadie sirve.
¿En qué momento ves la hora adecuada
que tu instinto vuelva a mostrar la cara.
Es demasiado ilustra CREER que no hay nada que no se pueda parar.
Y cuando te miro a los ojos, no veo nada más
que un gran deseo de salir y no pensar en nada.
Siento que explotas por dentro poco a poco
y veo como llamas ...
Nada puede aclarar,
la cortina de humo de tu alrededor.
Todos tus movimientos,
te piden más agilidad.
Canción del grupo de Rock catalán DEPT.
Titulo: Quan et miro als ull

1 comentario:

consulfirmin dijo...

El niño lleva a horcajadas al hombre yendo de la mano del poeta
Quiero que me respiren todos
Me entiendan todos
Quiero mostraros mi ser
Como el arco iris de una mañana
La profesora de plástica a los niños de primaria

Porque en principio
En la arquitectura de las emociones
Existe un fallo
En su lectura sensorial
Un grandioso error
En la maqueta del sentimiento siempre sintiéndose
Construida en los astilleros mentales
Para sabotearla de manera inverosímil
Como el aire

Como el aire
Quiero que me respiren todos